Resoldre problemes de manera crítica, creativa i innovadora ha esdevingut una competència clau pel desenvolupament professional en tots els àmbits de coneixement. Quan es planteja  un  problema a un estudiant  ha d’afrontar el repte de crear una solució ah hoc de bell nou, i posar-la en pràctica. Aquesta solució pot concretar-se de diverses maneres: un nou producte o objecte, una nova metodologia, un nou model, una nova estratègia, etc.

El procés creatiu i d’innovació comença identificant el problema i detectant la necessitat de solucionar-lo, l’estudiant necessitarà una quantitat suficient de coneixement (previ o adquirit) de la disciplina, per tal d’assegurar la comprensió completa d’aquest fenomen, les seves causes i el seu context i facilitar-ne l’anàlisi.

A continuació, l’estudiant configura diverses respostes alternatives al problema, si be encara poc definides. El professor comprova que existeix una formulació d’alternatives que competeixen entre elles, perquè això és la marca de que el procés creatiu esta en marxa. Normalment es tractarà d’una (o vàries) solucions preliminars que s’hauran d’anar comprovant poc a poc i que requeriran, cada una, d’uns recursos--temps, material, esforç i cost.

Per avaluar amb precisió la viabilitat de la solució com a innovadora, l’estudiant la contrasta amb la realitat, realitzant models a escala o prototips, simulacions, proves de concepte, etc. Cal comprovar si les solucions proposades són factibles en el temps i amb els recursos disponibles, o si les solucions plantejades, tot i poder resultar en una solució parcial o total al problema , no son viables per les restriccions del context.

Finalment, l’estudiant decideix adoptar la hipotètica solució com a bona, o descartar-la parcial o totalment. Aquesta avaluació comporta una sèrie de conseqüències i resultats, que van des del reinici o la revisió de tot o part del procés (amb la possibilitat de millorar la solució plantejada) o la adopció d’una solució parcial  o completa, amb totes les implicacions ètiques que això suposa (cultura de l’esforç, rigor, estima de la feina ben feta, etc.).

El professor ha de tenir en compte que la revisió de part o de tot el procés, que es pot donar en qualsevol moment, no suposa un fracàs, ans al contrari. Forma part inherent d’un procés que és per naturalesa cíclic i repetitiu (veure figura 1), i que comporta una revisió contínua i anar millorant un aspecte o un altre de les solucions adoptades i proposades.